La zona oriental d’Astúries és sense cap dubte la de més bellesa i peculiaritat de la regió, gràcies a la proximitat en que es troba el litoral de les importants elevacions que constitueixen els Picos de Europa, amb alçades rondant els 2.500 metres a pocs quilòmetres del mar. Però a més, les valls orientals presenten una àmplia varietat de paisatges i boscos autòctons a l’interior de la zona, pletòrics de roures, castanyers i faigs, que ofereixen magnífiques oportunitats per combinar el senderisme i la muntanya amb la presència de platges de sorra fina, que van de les cales més recollides als sorrals més extensos i urbanitzats.
Els Picos de Europa són el principal atractiu natural de la zona amb el Parc Nacional com a referència i els Llacs (Enol i Ercina) a l’interior, a més de la Basílica de Covadonga (amb tot el seu entorn) com a punts d’atracció turística. El Parc Nacional de Covadonga va ser el primer parc creat a Espanya com a entorn protegit i ocupa el massís occidental dels Picos, amb cims que sobrepassen els 2.400 metres. El paisatge és muntanyós, ple de rierols, llacunes i fonts, a més de les espècies pròpies de la fauna autòctona com el gall salvatge, la guineu, el llop, la llúdriga, el cabirol o l’isard.

Però també cal destacar la Garganta del Cares, on les aigües del riu Cares s’obren pas per un congost, delícia dels senderistes. Des de Póo de Cabrales o Camarmeña, poden contemplar-se els Picos i el seu cim més mític (el Picu Urrielluo Naranjo de Bulnes) amb una preciosa vista panoràmica. Els rius Sella i Ponga són dos dels recursos aqüífers més destacats, ressaltant a l’interior (Amieva i Ponga) les gorges de gran bellesa per on baixen o les magnífiques hortes que s’albiren als seus marges.

Les serres interiors del Cuera o sobre tot del Sueve (Piloña) destaquen també per la seva bellesa i en el cas d’aquesta última, per conservar una referència mítica, la dels cavalls asturs (asturcones) que encara pasturen pels seus prats i que constitueixen una raça peculiar de poni, ja lloada pels romans. I no podem oblidar el preciós Bosque de Peloño, a Ponga, una de les fagedes més espectaculars del nord de la península.